* RAPIDESA. El factor temps és essencial perquè la mateixa essència de l'arbitratge és la ràpida solució del cas de forma definitiva, i per això la llei establix un TERMINI DE SIS MESOS, des de la contestació de la demanda. L'article 40 del Reglament de la Cort d'Arbitratge de València així ho reconeix: els àrbitres han de decidir la controvèrsia dins dels sis mesos següents a la data de presentació de la contestació de la demanda, o de l'expiració del termini per a presentar-la. Algun "pleit" dura menys de sis mesos?
* ECONOMIA. Conseqüència de la rapidesa, el cost de l'arbitratge és menor respecte de la justícia ordinària, atés que a pesar que a l'àrbitre, a diferència del jutge, li paguen els seus honoraris les mateixes parts, el fet que el litigi es resolga en única instància reduïx tant els costos econòmics com l'economia processal i els que deriven de la major duració del procés judicial (con diverses instàncies i recursos). Cal afegir que en l'arbitratge no hi ha taxes judicials (i que els gastos d'administració són mínims), i que les notificacions són més ràpides i senzilles.
* PROFESSIONALITAT ESPECIALITZADA. Els àrbitres són especialistes en la matèria objecte del litigi, en especial quan la dificultat del cas ho requerix. Esta afirmació no suposa en absolut demèrit per a la preparació dels jutges, que exercixen la seua jurisdicció en una pluralitat i diversitat d'assumptes judicials, amb esforç digne d'alabança. El que es vol dir és que la realitat social és complicada, i és més fàcil, a través de l'arbitratge, disposar d'àrbitres especialitzats en noves tecnologies, en propietat industrial o intel·lectual, en valoració d'empreses en funcionament, en dret d'assegurances, en vicis constructius o d'edificació, en temes societaris, en temes d'empresa familiar i de protocol, en franquícies, en contractes amb elements internacionals, o esportius, o marítims...
* CONFIDENCIALITAT. A vegades, les parts volen i necessiten evitar la notorietat pública per a evitar riscos de publicitat de secrets empresarials o industrials, de patents o marques. O simplement per a evitar l'anomenada "justícia espectacle".
* IMMEDIACIÓ. La relació de les parts amb els àrbitres o amb les Corts d'Arbitratge és més FLEXIBLE que la que oferix la jurisdicció ordinària, començant amb una "mediadora" COMPAREIXENÇA ORAL, que assenta en la "mateixa taula", sense estrades, jutjadors i jutjats. Els mitjans de comunicació de noves tecnologies arreplegats en la mateixa llei faciliten esta mediació comunicativa.
* RESOLUCIÓ ÍNTEGRA DEL CONFLICTE. El desenrotllament i l'aplicació de la pregonada FLEXIBILITAT facilita que durant el procés arbitral, a través dels respectius escrits de demanda, contestació i/o reconvenció, proves, i conclusions definitives, les posicions més oposades acaben aproximant-se, cosa que facilita que l'àrbitre puga complir la seua missió amb més eficàcia i rapidesa.