Suscripción Boletines

CaixaBank i Cambra València presenten un estudi sobre la resiliència de l’empresa exportadora de la província de València davant els desafiaments globals

Thursday , 30 de November de 2023

  • L’anàlisi posa en valor la capacitat de l’empresa valenciana que compta amb una estratègia exportadora per a superar els desafiaments i adaptació als nous entorns internacionals.
  • El document de treball ha sigut presentat per la directora territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia, Olga García, i el president de Cambra València, José Vicente Morata.

La directora territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia, Olga García, i el president de Cambra València, José Vicente Morata, han presentat este dijous l’informe ‘La resiliència de l’empresa exportadora de la província de València davant els desafiaments globals’, fruit del conveni entre totes dues entitats.

La directora territorial de CaixaBank en la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia ha assegurat que “amb el treball que hui presentem volem continuar apostant per l’obertura de les nostres empreses a nous mercats, perquè estem convençuts que les empreses que exporten són més competitives i innovadores, inverteixen més en recerca i desenvolupament de producte, en digitalització i en sostenibilitat, valors que les situen com a empreses atractives, alhora que incrementen el nivell de desenvolupament de l’economia valenciana”.

Per part seua, el president de la Cambra ha afirmat que “el teixit empresarial valencià està demostrant, en els dos últims anys, una capacitat de resistència que posa de manifest la seua competitivitat i fortalesa en els mercats exteriors”.

L’informe presentat s’endinsa, precisament, en l’anàlisi de 2.800 empreses exportadores de la província de València que es caracteritzen per la regularitat de les seues activitats d’exportació (València és la tercera en el rànquing provincial d’exportació). Aquesta regularitat proporciona a l’empresa una major estabilitat dels seus ingressos i li impulsa a ser més competitiva i eficient. I és que estes característiques els confereixen un potencial de resiliència enfront de disrupcions que és superior a la d’una empresa no exportadora.

Conclusions de l’informe

Per a analitzar quin ha sigut l’evolució de la resiliència de l’empresa exportadora regular valenciana, s’ha utilitzat l’INDICADOR Z-SCORE DE ALTMAN, el qual constitueix un instrument vàlid i senzill que conjuga l’evolució dels marges empresarials, el creixement d’ingressos i en quina mesura les empreses disposen de beneficis destinats a la inversió.

  • Malgrat la crisi provocada per la pandèmia en 2020, el 80% de les empreses exportadores valencianes van mantindre un bon nivell de resiliència en aquest any.
  • La recuperació de l’activitat econòmica i de les exportacions al llarg de 2021 es va veure clarament reflectit en la millora de l’indicador de resiliència de les empreses valencianes: un 14% van millorar la seua Z-Score. No obstant això, aquesta millora no va permetre aconseguir els nivells de 2019.
  • Les petites i mitjanes empreses són la que han mostrat una millor resiliència després de la pandèmia.

L’informe també aborda l’anàlisi de resiliència empresarial sobre la base de les activitats productives. El sector exportador de distribució comercial és el que registra no sols el major nivell de l’indicador de resiliència, sinó que també el que mostra un millor comportament en els últims anys fins i tot durant la pandèmia.

El segon sector amb major nivell de resiliència és el sector serveis no comercial -sense incloure logística i transport, que ha sigut el més afectat per la crisi de la pandèmia-, encara que la recuperació en 2021 ha sigut parcial, sense aconseguir els nivells de 2019.

La indústria exportadora valenciana s’ha caracteritzat per haver mantingut al llarg del període analitzat un nivell mitjà de resiliència estable, la qual cosa posa en evidència la seua competitivitat i capacitat d’adaptació als canvis en els mercats exteriors.

La indústria d’alimentació i begudes ha sigut la que ha mantingut un nivell de resiliència més estable. Les empreses industrials del tèxtil i confecció, productes metàl·lics i paper són les que han registrat un millor comportament.

En definitiva, és fonamental que l’empresa compte amb una bona salut i gestió financera perquè puga dedicar recursos per a estar preparada davant els canvis que s’aveïnen i per a dur a terme accions proactives i multidimensionals que els permeta enfortir la seua resiliència en un entorn internacional més incert i volàtil.

Invertir a diversificar mercats i productes, reduir dependències en les cadenes de subministrament; invertir en tecnologia (automatització, Big Data, Intel·ligència Artificial, etc.), fomentar la flexibilitat i la col·laboració, analitzar i gestionar riscos, i desenvolupar les capacitats dels seus equips de treball. En este sentit, les autoritats han de crear un entorn normatiu, fiscal i econòmic propici perquè les empreses afermen la seua resiliència i la seua posició en els mercats exteriors, contribuint, d’eixe mode, al creixement i desenvolupament econòmic provincial, regional i nacional.